31 de març 2025
Volta al Port del Comte
28 de març 2025
La decadència dels Clubs Gastronòmics
Reflexions sobre un futur globalitzat i simplificat
En els darrers anys, la gastronomia ha experimentat un canvi profund que ha alterat la manera com els socis s'alimenten i valoren els aliments. Malgrat que la cuina és un art que hauria de celebrar la diversitat, la globalització i l’ús de les xarxes socials han contribuït a una certa decadència en aquestes seccions. En aquesta piulada, obrim debat d’alguns aspectes claus com la universalització del concepte de 'gormand', la pèrdua de valor de les receptes tradicionals davant la dictadura de les imatges d'Instagram, l'augment de les receptes fàcils en detriment de les innovadores… o la vanalització de les crítiques a favor de simples likes, manques de lideratge, i cicles gastronòmics que promouen seguidismes enlloc d’obrir traces noves de sabors i textures:
1. La Globalització del Ser Gormand
El concepte de 'gormand', que solia estar associat a un coneixement profund sobre els aliments, les tècniques culinàries i els productes de calitat, ha passat a ser una etiqueta més superficial, associada a ser simplement un membre, sovint inactiu, d’un grup de whatsapp. La influència de la globalització ha permès l'accés a una gran varietat de cuines de tot el món, però també ha mercantilitzat el gust.
Avui dia, qualsevol pot fer-se passerell gastronòmic a través de viatges i experiències a restaurants d'alta gama, fins i tot sense un coneixement real del que es troba al plat. Aquí, les xarxes socials juguen un paper fonamental, promovent un ideal de 'gormand' basat més en l’aparença i la popularitat que no pas en la comprensió i el respecte per la tradició culinària. I aquí enllaço amb el següent punt: els membres del Club deixen de crear noves receptes i no participen de les poques que es publiquen... la manca d’opinió fa la comunitat més pobre.
2. La Pèrdua de Valor de les Receptes davant dels Posts a Instagram, a Facebook, a X, o a grups de telegram o whatsapp
La popularització de les plataformes com Instagram ha revolucionat la manera en què compartim i consumim informació sobre gastronomia. Les imatges boniques de plats han eclipsat les receptes tradicionals i el coneixement que les acompanya.
La imatge d’un plat es pot convertir en viral en qüestió de segons, mentre que la seva recepta original i els seus ingredients sovint queden relegats a un segon pla. Això ha provocat una pèrdua de valor en el saber cuinar que abans es transmetia de generació en generació. Una bona part de les noves generacions se sent atrapada en la immediatesa de la visualització, prioritzant l'impacte visual sobre la qualitat i l'autenticitat de l'aliment. Tot esdevé efímer.
3. La Prevalença del Fast Food sobre les Receptes Innovadores
La follia de la vida moderna, amb el seu vaivé frenètic, ha donat lloc a un auge del menjar ràpid, i sense receptari. Les xarxes s’omplen de “l’algú sap” i la immediatesa en detriment de l’experimentació i els projectes. La simplificació del procés de cuina s'ha convertit en una necessitat per a molts, que busquen solucions instantànies a la seva vida quotidiana. Així, les apassionants innovacions culinàries i les tècniques refinades que implicaven paciència i dedicació són cada cop menys valorades. És més comú trobar plats fets de pressa, que es poden preparar amb ingredients bàsics, sense seguretat o ràpidament accessibles, que no pas àpats complets elaborats amb dedicació i amor. Aquesta tendència cap a la simplificació no només afecta la qualitat del menjar, sinó que també redueix la curiositat i la creativitat culinària que són essencials per a l'evolució de la gastronomia, i que era l’ADN essencial de la comunitat de gormands.
4. Pèrdua d'Interès en les Receptes Publicades en Favor dels Likes
A mesura que les xarxes socials prenen protagonisme, s'ha observat un declivi en l’interès per les receptes publicades. Les persones prefereixen formats ràpids i visuals, que poden consumir de manera immediata. Així, les receptes que anys enrere generaven debat i interès entre amants de la gastronomia es veuen desplaçades per un contingut que busca viralitat abans que enriquir els coneixements culinaris. Aquest canvi en les preferències afecta negativament la forma en què s’adopten i es transmeten les tècniques i coneixements tradicionals.
5. Manca de Lideratge en els Clubs Gastronòmics
Les institucions que tradicionalment han estat responsables de promoure la gastronomia, com els clubs gastronòmics, s'enfronten a un repte de lideratge. Mentre uns pocs cuiners amb gran popularitat mantenen una agenda activa, molts d’aquests clubs semblen perdre la seva rellevància. Aquesta manca de lideratge i d’estratègia pot provocar un buit en la promoció de la gastronomia regional i en la preservació dels valors culinaris locals. Massa sovint es promou engreixar el nombre de membres en detriment del gust i la capacitat culinària.
6. Seguidisme en Propostes Gastronòmiques vs. Innovació Culinària
El món gastronòmic actual està marcat pel seguidisme en les propostes culinàries, amb moltes propostes que segueixen tendències dictades per influencers o cuiners populars, oblidant la importància de la innovació. Aquesta dinàmica redueix la diversitat de sabors i ingredients que es poden explorar, i potencia una homogeneïtzació de les experiències gastronòmiques. En lloc d'atrevir-se a experimentar amb nous ingredients i tècniques, molts cuiners opten per seguir les tendències que semblen donar més 'likes', comprometre's amb un enfocament més creatiu i arriscat.
Conclusió
La decadència del món de la gastronomia no és només una crisi estètica, sinó un fenomen que implica canvis profunds en les nostres preferències i valors. La globalització, el domini de les xarxes socials, la simplificació de les receptes i la manca de lideratge amalgamen un panorama que desafia el mateix cor de la cultura gastronòmica. Per revertir aquesta tendència, és essencial revalorar la tradició, fomentar la creativitat, i promoure un autèntic interès pel saber culinari recollit en el receptari del Club. Només així podrem garantir un futur ric i divers per a la gastronomia, que celebri tant la innovació com el patrimoni culinari que mantingui l’esperit gormand dels sibarites per sobre de les cues d’afamats de menjar ràpid.
bon profit i bones traces!
26 de març 2025
el vídeo dels dimecres...The Impossible Bottleneck, i descens integral del Circ de Gavarnie
Un parell de vídeos de fort pendent, d'esquí extrem! El primer dels germans Weger (apuntada la tècnica emprada del 10'07'' al 10'30 ;) )
I pel segon, cal anar a instagram però paga la pena! Vídeo de Matt Viveau
25 de març 2025
Mont Llaret i Tossa d'Alp
Condicions, terreny i grup. Aquest cap de setmana ho hem tingut més present que mai i ens hem decidit per terreny totalment conservador. Dissabte després d'un esmorzar ben llarg eperant a que acabés de nevar ens decidim pel Mont Llaret. Mentre acaben de decidir la ruta ens trobem a una cegesquiadora i un cegesquiador, Xavi i Imma, quina il·lusió! Decidim compartir sortida i enfilem directament intentant evitar pistes fins a dalt de tot. El dia s'obre i ens regala unes bones vistes des del cim... Carlit, els dos perics, canigó... tot ben nevat i preciós.
La previsió de diumenge és encara pitjor i no falla, però neu tot el dia!!! Anem cap a la tossa d'Alp, de nou terreny conservador. Per sort les pistes de dalt estan tancades. La nevada persisteix, sense vistes al cim, però ens regala una GRAN baixada de neu pols.
Finalment ha estat un cap de setmana molt més profitós del que pensàvem inicialment, ja sabem que el "mal temps no existeix.... ;)". Hi hem estat: Núria, Laia, Ricard, Marta, Berta i Marina
Les fotos són de la Berta, la Marta i el Xavi.
22 de març 2025
Cap de la Creueta 2.066m - 22/03/2025
L’excursió més curta...
Hivern tardà? Primavera avançada? Potser les dues coses… aquest març fa goig!
A la meva filla gran li he promès una activitat fàcil i compatible amb sopar a casa, així que ens plantem a les 5 de la tarda poc abans del coll de la Creueta per fer una excursió vespertina aprofitant la ‘finestra’ sense precipitació.
La modesta altitud és el de menys, la solitud hi està garantida... Hi ha molta neu i els núvols corren amb canvis de llum i vistes immenses a les muntanyes ben nevades de la Cerdanya, del Ripollès i del Berguedà, i també cap al sud: la plana de Vic, el Montseny i Montserrat.
Ens enfilem pels lloms S, deixant el coll a la dreta i ràpidament arribem a un cim secundari (2.031m) i veiem més enllà el nostre objectiu.
El sol es va ponent rere el Puigllançada il·luminant davant nostre el Puigmal, el Torreneules, el Balandrau...
La temperatura ha caigut de cop encrostant la neu humida, i optem per assegurar la baixada desfent el camí de pujada, enlloc de fer-la circular pels pendents més drets cap al NO (ben descrits al llibre “La Cerdanya. Esquí de muntanya per a petits i grans”, de Ramon Orriols i Ricard Molina, Ed.Alpina).
M’ha quedat un somriure a les galtes, i la meva filla converteix en karaoke la tornada en cotxe.
L'excursió més curta? Potser si, però màgica, intensa!
Bones traces,
Joana i Jaume
19 de març 2025
18 de març 2025
Pastís de nata al Capcir
Dissabte +500m/14km Els Angles-Camporells
Ens enganxa un cap de setmana amb nevada prèvia intensa i risc 3 d’allaus, però tenim ganes de fer travessa i sortir una mica de la
civilització, així que sortim el dissabte cap el refugi de Camporells.
Passem per l’estany
de la Balmeta i un cop allà tirem
cap l’estany de la Llosa enlloc de
fer el camí directe cap al refugi, per
veure la indòmita vall de la Llosa camí del Pic de la Cometa d’Espanya. Ens trobem paquet de neu
sense traça que hem d’anar obrint amb bastant d’esforç.
La previsió de
meteofrance punxa i el dia que es preveia amb finestra es torna gris i amb una
nevada creixent. Decidim desistir de la Cometa i tirar cap al refugi però encara així ens surt una tirada prou esgotadora obrint traça amb molt de riu i estany i
fondalades de muntanya russa. Amb molta neu recent hem de vigilar amb els
forats.
Fins i tot SuperRawal, el superheroi que pots trobar a la
barra d’una bodega sòrdida del districte V a la nit i
durant el dia es converteix en un expert cegesquiador s’enfonsa en un dels estanys, però amb la seva capa de pell de lleopard aconsegueix sortir
del sot sense més problemes.
El refugi acollidor, sobretot la latrina que recorda la de Trainspotting, i desprèn aroma a muntanyenc en descomposició. Si tanques la porta de les calderes d’en Pere Botero al menjador del refugi s’està prou bé, ens fan sopa de llenties i estofat de vedella amb arròs, formatge i fins i tot flam amb una neula de postre.
Juguem al Trivial en francès i ens
recuperem dels diversos problemes físics de
la tirada del dia, butllofes als peus, rampes, fins i tot algun valent que
tenia el campanar de Sau traient la punta, la tortuga traient el cap, s’atreveix a descarregar un fitxer
adjunt a la latrina i aconsegueix alliberar a Willy sense caure desmaiat.
Diumenge Puig de Pam, Mont Llaret i tornada als Angles. +600/-1050
15km F/S2
L’esmorzar
és més auster,
però almenys té un cafè
correcte pels ionquis de la cafeïna, i
amb una bona nit sense fred ni massa roncs, encetem camí ben aviat, amb tota la neu que ha seguit caient tota la
nit. De tornada agafem l’itinerari
clàssic cap a la Balmeta, amb una bona
traça oberta, de manera que recuperats
per la nit, l’àpat i la traça més còmoda, fem prou via.
Algun segueix patint per les butllofes, però uns quants tenim ganes de fer alguna
baixada bona, així que pugem al Pam de camí a la Balmeta i per primer cop a l’historia ens el trobem amb bona neu i
no ventat i encrostat.
D’allà directes a la Balmeta, per tornar a
posar pells i pujar el Mont Llaret i acabar al pàrquing dels
Angles per pistes.
Cap de setmana amb pendents molt suaus i molt de bosc, molta
neu nova, vistes increïbles, no
massa bon temps, i hem sobreviscut tots al cràter de la
latrina.
Per cagar-s’hi.
17 de març 2025
Volta per la serra d'Ensija
Coma del Forn 2.683m i Tuc de La Cima 2.456m (Pallars)
15 i 16 de març del 2025
Sortida de iniciació per a veterans a Tavascan
Amb molt molt bona neu i seguin el recorregut de pujada fem el descens de retorn a la Pleta del Prat.

El grup d'esquiadors més experimentats fa un flanqueig una mica delicat en direcció oest per anar guanyant el centre d'una pala força dreta que permet assolir el coll i poc després el Tuc de La Cima 2456 m. F***S·